dissabte, 27 de juny del 2015

DEL SOMNI AL SILENCI

Títol original: Del somni al silenci
Autor: Agustí Giralt
Editorial: Riera de Magòria
Any primera edició: 2012

A la fotografia de la portada del llibre es veu un guàrdia civil assegut a la Plaça Espanya de Barcelona apuntant directament al carrer Creu Coberta amb una metralladora carregada i en perfecte estat. Any 1933. Motiu: una vaga de transports.

Així les gastaven a la dècada dels trenta, objecte de l'estudi d'aquest treball que geogràficament se circumscriu a una localització molt concreta: els barris de Sants, Hostafrancs i La Bordeta de Barcelona.

El 'Somni' del títol es refereix a totes les il·lusions que es van alliberar amb la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera i la proclamació de la República. El 'Silenci' del títol fa referència a que al final va guanyar el guàrdia civil de la foto de la portada. 


1931 Carrer Creu Coberta - Proclamació de la República
 

Època terriblement convulsa la dels trenta, i a segons quins llocs com Sants, Hostafrancs i La Bordeta, amb característiques pròpies que encara la feien més salvatge, si és que això era possible. En aquests barris estaven representats tots els corrents polítics del moment i cal recordar que en aquells dies de corrent polític 'moderat' no n'hi havia cap. El 'civilitzat debat parlamentari' o bé no existia o bé estava situat en una òrbita absolutament allunyada de la del ciutadà del carrer.

Les coses es 'debatien' a base de linxaments a les cantonades; incendis de mansions i fàbriques dels potentats del barri; trets des del campanar de l'església de la Plaça Màlaga (avui Plaça Bonet i Muixí) fets pel capellà, que amb un arsenal bastant apanyadet pel que sembla, es dedicava a defensar els 'valors eterns'; empenta al capellà de l'església per a accelerar la seva reunió amb el Senyor i posterior confiscació del sant arsenal; intent d'erradicació dels Hermanos Maristas instal·lats a Sants (sense èxit perquè al final de tot això, recordem-ho, va guanyar el guàrdia civil de la portada del llibre), etc; si algú que viu al carrer de Premià o al carrer de Riego o a la Plaça Osca, està llegint això, el convido a imaginar com seria d'entretingut que els col·legues del guàrdia civil de la portada el bombardegessin amb obusos des de la Plaça Espanya i encertessin. Doncs bé, no estic parlant d'una situació hipotètica, això va passar de veritat; i és que als treballadors de Sants, quan es decidien a mobilitzar-se, no se'ls aturava fàcilment.

1936 - Sta Maria de Sants, des de la plaça Ibèria


És clar que no només de barbaritats vivia la població del barri. Durant els anys trenta el moviment associatiu, les cooperatives, els canvis de fons en l'estructura social i laboral, l'educació, l'esport, els ateneus etc. van viure autèntiques revolucions; malauradament amb la guerra civil - ja saben, la que van guanyar els col·legues del guàrdia civil de la portada- tot va acabar reduït a cendres.

1933 - Carrer de Sants amb Carrer Riego
Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant


De tot això parla aquest monogràfic que, efectivament, és molt aprofitable. Ara bé, cal que els potencials lectors tinguin present que malgrat que en aquest treball es tractin temes que són bastant, diem-ne, 'universals', geogràficament se centra en una localització molt concreta; dit d'una altra manera: si vostè, lector, és de Sants, Hostafrancs o La Bordeta li pot treure molt de suc a aquest llibre; en canvi, si vostè és de més enllà de la Plaça Espanya "i territoris d'ultramar", possiblement no li resultarà tant atractiu.


diumenge, 21 de juny del 2015

EL CANTO DEL CUCO

Sèrie Cormoran Strike nº 1

Títol original: The Cuckoo's Calling
Autor (alias): Robert Galbraith
Autor (nom real): J.K. Rowling
Editorial: Espasa
Any primera edició original: 2013
Any primera edició per Espasa: 2015

 
Londres. Una top model passa a fondre's amb el Cosmos pel bonic procediment de fer un aterratge forçós des del balcó de casa seva fins al carrer, complint escrupulosament els principis de la llei de la gravitació universal. Suïcidi? Assassinat? Emotiu homenatge a Isaac Newton? Això és el que haurà d'esbrinar el detectiu Cormoran Strike complint l'encàrrec del desconsolat germà adoptiu de la voladora eventual.

Encarem el comentari un cop està clar que no és cap secret en absolut que l'autora d'aquesta novel·la és J.K. Rowling, la retorçada i truculenta creadora de Harry Potter.

Primera qüestió: per què la senyora Rowling es fa dir senyor Galbraith?
Probablement perquè a la senyora Rowling li agrada jugar, i el joc de "ara publico una cosa amb pseudònim i venc 1000 còpies; després quan 'es descobreix' que l'autora real sóc jo el llibre ja té la propaganda feta i venc unes altres 140.000 còpies de cop i volta", aquest joc, dic, és econòmicament rodó, no se li pot negar. Ah, per cert, que les xifres de vendes esmentades són reals.

Segona qüestió: aquesta novel·la s'ha de llegir com si fos de la senyora Rowling, o bé és millor llegir-la com si fos d'un tal Galbraith que no hi té res a veure?
Doncs mirin, jo em decantaria per la segona opció. "The Cuckoos's Calling" està molt lluny de la línia dels "Harry Potter" i del llibre posterior, "Una vacant imprevista" ("The casual vacancy"), històries totes aquestes carregades d'una considerable mala bava, que enganxen des de la primera línia i en les que no hi manquen traïdores punyalades a l'esquena del lector en els moments en que aquest té la guàrdia més baixa.

"The Cuckoos's Calling" s'acosta més a la línia de "Qui ha enredat Roger Rabbit?". De fet el nom del detectiu protagonista, Cormoran Strike, és bastant de dibuix animat, i el propi personatge té un 'què-sé-jo' difús que en molts moments l'aproxima a Eddie Valiant, l'investigador contractat per Rabbit. En més d'una ocasió hom espera que dins de la novel·la algú deixi anar la famosa frase de la pel·lícula que diu "portes alguna cosa dins la butxaca del pantaló o és que te n'alegres de veure'm?", cosa que afortunadament no arriba a passar.


Denmark Street, on hi ha l'oficina de Cormoran Strike


Amb tot això no vull dir que aquesta història no valgui la pena, de cap manera; opino que és entretinguda i passa bé, però ja està, no cal esperar cap obra mestra. D'altra banda seria molt inhumà exigir a algú, inclosa la senyora Rowling, que no produeixi res que no sigui una obra mestra.

Llibre aprofitable? Sí, si es pretén passar unes estones entretingudes. Ah, dues coses més abans d'acabar; la primera, que la secretària de Cormoran Strike també és una mica tipus "Roger Rabbit", però cau simpàtica; i la segona, que la "K" de J.K. Rowling també és una invenció. Aquesta senyora quan es mori se n'anirà a l'infern, no és la primera vegada que ho dic.