LA VISITA DEL MÉDICO DE CÁMARA

Títol original: Livläkarens besök

Autor: Per Olov Enquist

Editorial: Nørdicalibros
Any primera edició original: 1999

Any primera edició per Nørdicalibros: 2018

En aquest mateix blog es pot trobar una ressenya sobre un llibre titulat "Un rei boig a Dinamarca", de Dario Fo. Els fets reals de què parteix són els mateixos que els del llibre que comento ara; els personatges, reals, també són els mateixos; i en definitiva la història també és la mateixa. El que canvia és la manera en què es presenta tot plegat.

En el llibre de Dario Fo els fets són explicats pels mateixos protagonistes, a partir dels seus diaris personals. A "La visita..." hi ha un narrador extern, una mena de cronista. A tots dos llibres les emocions que s'atribueixen als personatges són òbviament producte de la imaginació de cadascun dels autors, però jo diria que són creïbles, que no s'allunyen gaire de les que realment es van arribar a desfermar en el seu moment (entre la segona meitat del segle XVIII i els inicis del XIX).

Els dos protagonistes indiscutibles són el rei Christian VII de Dinamarca (amb més pes en el llibre de Dario Fo) i el seu metge, gairebé amic i tràgic Primer Ministre, Johann Friedrich Struensee (amb més pes en el llibre de Per Olov Enquist). Però hi ha una altra parella de protagonistes absoluts en aquesta Història: l'absolutisme obscurantista de tota la vida fins el segle XVIII i la Il·lustració rampant íntimament lligada a la Revolució Francesa i a tot el que vindria després... i que ara, a començament del segle XXI, està retrocedint.

Es diu del rei Christian VII que era boig. En termes actuals hi ha qui parlaria d'esquizofrènia, de psicosi maníaco-depressiva, de paranoia, de tot barrejat... però sembla que el que més pànic podia haver causat als aristòcrates tradicionals de l'època és que Christian, rei absolutista per tradició, éra gran admirador de Voltaire i companyia, és a dir, de la Il·lustració, la qual cosa per a un rei absolutista era un contrasentit, però per als qui basaven les seves posicions de poder en la pervivència d'un sistema absolutista, les vel·leitats il·lustrades del rei eren una catàstrofe.

Johann Friedrich Struensee, que va entrar al cercle del rei com a metge personal i va acabar (en el sentit més 'final' de la paraula) com a Primer Ministre, simplement respirava Il·lustració, i és clar, un personatge de pensament essencialment liberal, humanista, racionalista, enmig d'un món que encara es basava en els esquemes de "esclaus i senyors per la Gràcia de Déu" gaire futur no podia tenir.

I si a més hi afegim la contribució dels personatges co-protagonistes -de cap manera secundaris- la cosa es complica fins al punt de fer-se impossible i d'acabar com el rosari de l'aurora.

La primera gran co-protagonista en aquest llibre és Caroline Matilda, esposa de Christian i per tant reina consort, i amant (pràcticament inevitable) de Struensee. Caroline Matilda era una adolescent quan va començar tot, i la veritat és que li van arruinar la vida, però va resistir d'una manera admirable i no es va rendir, cosa que no li perdonarien mai.

L'antagonista de Caroline Matilda, i en realitat de tots plegats, és Juliana Maria de Brunswick Wolfenbüttel, la reina madrastra, que no reina mare, qui encarna els valors tradicionals de tota la vida, els més retrògrads, els més obscurs, els que ara, a començament del segle XXI, tornen amb força de mans de les dretes més regressives i ultra-liberals. Actualment Juliana Maria seria la candidata ideal de "Ciudadanos" perquè el partit anomenat 'Popular' (tant l'implantat en diversos països, com "l'europeu") se li hauria quedat curt.

Hi ha més personatges, és clar, però deixaré que els descobreixin vostès mateixos llegint el llibre, si en tenen ganes. Ja veuran que, encara que potser no semblin tenir tanta rellevància com els esmentats fins ara, de secundaris no en tenen res, insisteixo.

"La visita del médico de cámara" és un llibre clarament aprofitable, i combina molt bé amb "Un rei boig a Dinamarca", de Dario Fo.

Portada de l'edició original